Guia de l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa
“Quan es coneix, s’estima, i quan s’estima, es cuida”
Captivada per l’Alta Garrotxa des que la va descobrir, des de Montsilvà Guiatges ha convertit la passió pel medi natural en una manera de compartir coneixement i amor pel territori. Parlem amb ella sobre els racons més autèntics d’aquest espai feréstec, la seva història i la importància de visitar-lo amb respecte.
Quines motivacions t’han portat a ser guia de muntanya?
Sobretot el fet de voler acostar el medi natural a les persones i compartir el que n’he anat aprenent al llarg dels anys per aconseguir que se l’estimin tant com me l’estimo jo, i que, en conseqüència, en tinguin cura. Perquè quan es coneix, s’estima, i quan s’estima, es cuida.
I per què treballes a l’Alta Garrotxa?
Quan la vaig descobrir em va captivar, i d’aleshores ençà que l’exploro, és un territori molt extens! M’he submergit en el coneixement de la seva flora, fauna, història, geologia… Què millor que ser guia del territori que més m’estimo i que millor conec!
Quins són els teus llocs preferits? On t’agrada perdre’t per estar tranquil·la i gaudir de l’espai protegit?
No tinc un lloc preferit en concret,en tinc molts! M’agrada sortir de les zones més concorregudes per aventurar-me a investigar corriols, coves, balmes i fonts que encara no conec.
Per què l’Alta Garrotxa és tan especial?
Sobretot per la seva història, estretament vinculada als boscos i al relleu càrstic. Els boscos eren la principal forma de subsistència local, fins a la crisi del carbó als anys seixanta del segle passat, quan l’Alta Garrotxa es va anar despoblant. El relleu càrstic, amb coves, balmes i avencs, ha afavorit que s’hi refugiessin des dels nean- dertals i l’Homo sapiens fins a monjos, bandolers o maquis. Amb el despoblament, es van abandonar masies, molins, fargues i hostals i hi ha hagut un augment de la massa forestal. També es van anar perdent els corriols que ho comunicaven tot, i per això ara, més que abans, és fàcil perdre’s per l’Alta Garrotxa.
Pots explicar alguna anècdota o curiositat que hagis viscut a l’Alta Garrotxa?
Les experiències que m’han impactat més són aquelles que m’han creat alguna emoció intensa, com, per exemple, el fet de veure fauna salvatge molt de prop, descobrir una cova de difícil accés, o un arbre centenari, seguir la traça d’un sender caigut en l’oblit…
Quines recomanacions faries als visitants d’aquest espai natural protegit?
Ens hi hem de moure amb respecte i cura. El relleu accidentat i la massa forestal fan que sigui difícil orientar-s’hi i que en moltes zones no hi hagi cobertura de mòbil. A més, el seu terreny aspre fa que la gran majoria de corriols siguin de mala petja, fet que en fa augmentar la dificultat. El millor és anar pels camins senyalitzats i, si pot ser, amb una persona que conegui el territori. L’actitud ha de ser d’amor, precaució i respecte. La natura a l’Alta Garrotxa no se sent fràgil, ans al contrari, la seva força et fa sentir diminut quan hi ets, amb el seu terreny feréstec i abrupte.
