Guia del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Fer de la passió per la muntanya una professió és el privilegi que viu cada dia el guia, que en aquesta entrevista comparteix la seva mirada sobre un dels grans tresors naturals del país, uns paisatges on la natura, el silenci i la conservació van de bracet.
Què et va portar a fer-te guia de muntanya i a desenvolupar la teva feina al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici?
La motivació principal per ser guia de muntanya i, més concretament, guia d’aquest parc nacional és la possibilitat de treballar en un lloc que és espectacular, amb paisatges increïbles, i poder-me guanyar la vida en un lloc que estimo. També m’omple molt el fet de poder transmetre tots els meus coneixements a les persones que visiten el Parc Nacional i fer-los passar una estona divertida.
Quan vols desconnectar i gaudir del silenci, quins són els racons d’aquest parc on t’agrada refugiar-te?
La veritat és que hi ha moltíssims llocs on trobar un refugi de pau, i qualsevol racó és bo per amagar-se i aïllar-se del món. No en sabria triar només un!
Quins elements fan del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici un espai únic respecte d’altres entorns naturals protegits?
El que fa especial aquest espai natural és la gran concentració d’estanys d’alta muntanya que hi ha, fet que el fa únic a Catalunya i a Europa.
Ens podries explicar alguna anècdota que hagis viscut al parc?
Una de les imatges més curioses que hi he vist és un grup de musaranyes amb la mare al capdavant i les cries al darrere, desplaçant-se en fila índia i a tota velocitat per terra. Al principi em va semblar que era una serp, però després em vaig adonar que era peluda! Ha sigut una de les observacions de fauna més curioses i divertides que he pogut presenciar!
Quina és la millor manera de visitar-lo i quines actituds hauríem d’adoptar per contribuir a la conservació d’un entorn tan fràgil?
Per moure’ns per aquí, simplement el que hem de fer és fer respectar el lloc on som: no cridar, no banyar-nos als estanys i als rius, perquè són ecosistemes molt delicats, portar els gossos lligats… En definitiva, respectar la normativa existent, que està molt ben explicada a tot arreu. La idea és deixar l’entorn tal com l’hem trobat, no deixar-ne cap rastre.
